La ignifugació de butaques protegeix els seients entapissats de teatres, auditoris i sales d’actes i permet acreditar documentalment el seu comportament davant del foc.
Per què cal ignifugar
Cal ignifugar per reduir el risc de propagació del foc, mantenir els materials dins les normes de seguretat de la sala i disposar de la documentació corresponent.
Què es pot ignifugar
Seients, respatllers i reposabraços de butaques fixes entapissades.
Com es planteja la intervenció
Les butaques i el mobiliari tapissat fix d’espais de pública concurrència s’avaluen segons la norma UNE-EN 1021, parts 1 i 2. Els assaigs comproven el comportament de la tapisseria davant d’una cigarreta encesa i d’una flama equivalent a un llumí.
La capacitat d’absorbir el producte ignifugant depèn del gruix i de les característiques de la tapisseria. Els teixits fins n’admeten una quantitat limitada; els teixits més gruixuts, com el vellut o la pana, en poden retenir més.
Per això, una tapisseria fina pot no assolir el comportament exigit, encara que s’hi apliqui un tractament ignifugant. En canvi, una tapisseria amb prou gruix i capacitat d’absorció pot retenir la quantitat necessària de producte per superar els assaigs i obtenir el certificat corresponent.
Normativa
- Butaques i seients entapissats: UNE-EN 1021, parts 1 i 2.
Mantenir abans de substituir
Quan l’entapissat és prou absorbent per retenir una quantitat suficient de producte ignifugant, ignifugar-lo forma part d’una estratègia de manteniment, actualització i conservació que pot evitar substituir-lo abans d’hora.
Si l’entapissat no és prou absorbent, una alternativa excel·lent és retapissar les butaques amb tapisseria ignífuga permanent, que manté les propietats ignífugues encara que es renti repetidament.
