La ignifugació forma part del manteniment de teatres, auditoris, sales d'actes i altres equipaments de pública concurrència. Permet conservar materials existents i acreditar-ne el tractament quan la sala ho necessita.
Per què cal ignifugar
Cal ignifugar per reduir el risc de propagació del foc, mantenir els materials dins les normes de seguretat de la sala i disposar de la documentació corresponent.
Què es pot ignifugar
Cortines i telons, càmera negra, cametes, bambolines, butaques, cadires tapissades, moquetes, parets tapissades, mobiliari tapissat i fusta no estructural o decorativa.
Com es planteja la intervenció
Un cop vistos el material, la seva ubicació, l'espai i les necessitats de la sala, definim si convé treballar in situ, sense desmuntar, o portar les peces al taller.
El tractament s'aplica segons les característiques del material i el seu ús (cortina, butaca, paret tapissada...) i, en acabar, s'emeten els certificats corresponents a la reacció al foc.
Normativa segons el material
- Elements tèxtils suspesos: UNE-EN 13773, Classe 1.
- Butaques i seients entapissats: UNE-EN 1021, parts 1 i 2.
- Moqueta a terra: classificació Cfl-s1.
- Revestiments tèxtils verticals: classificació B-s2,d0.
- Fusta no estructural i decorativa —decorats, parets forrades i elements auxiliars—: classificació segons UNE-EN 13501-1; la classe exigible depèn del producte, el gruix i la ubicació, i s'ha de confirmar en cada cas.
Mantenir abans de substituir
Quan el material és aprofitable, ignifugar-lo forma part d'una estratègia de manteniment i conservació que pot evitar substituir-lo abans d'hora.
